La Unió Europea ha iniciat una profunda transformació en la manera com es dissenyen, fabriquen i comercialitzen els productes. La Reglament sobre l'ecodisseny per a productes sostenibles (ESPR) és un dels pilars clau d'aquest nou marc regulador i definirà les regles del mercat europeu a partir del 2026.

Aquest reglament no sorgeix de manera aïllada. Forma part d'una estratègia més àmplia impulsada per la Unió Europea per avançar cap a un model econòmic més sostenible, transparent i circular, alineada amb iniciatives com ara la Pacte Verd Europeu i el Pla d'Acció per a l'Economia Circular. En aquest context, la sostenibilitat deixa de ser un valor afegit i esdevé un requisit estructural del mercat.

El Reglament sobre el disseny ecològic per a productes sostenibles, comunament conegut com a ESPR, amplia significativament el concepte tradicional d'ecodisseny. Fins ara, la regulació europea s'havia centrat principalment en l'eficiència energètica de certs productes. Amb l'ESPR, l'abast s'amplia per considerar l'impacte ambiental global dels productes al llarg de tot el seu cicle de vida.

Això significa avaluar com es dissenyen els productes, quins materials utilitzen, quant duren, si es poden reparar o millorar i què passa quan arriben al final de la seva vida útil. L'ecodisseny ja no és un requisit tècnic estricte, sinó un principi transversal que influeix en les decisions relacionades amb el disseny, la fabricació, la logística i la gestió de la informació.

Aquest canvi respon a una necessitat clara: reduir la pressió sobre els recursos naturals, minimitzar els residus i millorar la transparència al mercat europeu. Per a les empreses, representa un allunyament del compliment reactiu cap a una visió més estratègica dels productes com a actius a llarg termini.

L'ESPR s'aplica a totes les empreses que introdueixen productes físics al mercat de la Unió Europea, independentment de si estan establertes dins o fora de la UE. Els fabricants, importadors i distribuïdors hauran d'adaptar-se progressivament als nous requisits si volen continuar operant a Europa.

L'abast del reglament és ampli i deliberadament flexible. La seva aplicació es durà a terme mitjançant actes delegats específics per a cada categoria de productes, prioritzant els sectors amb el major impacte ambiental. Indústries com el tèxtil, l'electrònica, el ferro i l'acer, l'alumini, la construcció i les bateries són de les primeres afectades, però la intenció és ampliar el marc a la majoria de productes físics en els propers anys.

El moment actual és particularment important perquè ara s'estan definint els requisits específics. Les decisions que prenguin les empreses en aquesta fase, pel que fa als processos interns, la gestió de dades de productes i la digitalització de la informació, determinaran la facilitat amb què podran adaptar-se quan les obligacions siguin plenament aplicables a partir del 2026.

Un dels canvis més significatius introduïts pel Reglament d'Ecodisseny és que el compliment ja no es limita a les característiques tècniques aïllades d'un producte. L'ESPR defineix un conjunt d'atributs que, en conjunt, determinen si un producte es pot considerar sostenible dins del marc europeu.

En termes pràctics, això significa que els productes hauran de consumir menys recursos durant el seu ús, tenir una vida útil més llarga i estar dissenyats per ser reparats, desmuntats i reutilitzats més fàcilment. Cal reduir la presència de substàncies que dificulten la circularitat, mentre que la reciclabilitat dels materials esdevé un criteri central.

A més, entra en joc un requisit clau: el disponibilitat d'informació fiable i accessible. Les empreses han de poder proporcionar dades clares sobre la composició del producte, els materials utilitzats, l'impacte ambiental, les opcions de reparació i la gestió del final de la seva vida útil. Aquesta informació ja no és interna ni estàtica; passa a formar part d'un ecosistema de dades que acompanya el producte al llarg del temps.

En aquest context, la traçabilitat del producte i la traçabilitat de la informació associada esdevenen elements estructurals del compliment normatiu, en lloc de millores opcionals.

Tot i que el Reglament d'Ecodisseny no introdueix el Passaport de Producte Digital com una obligació independent, sí que estableix el marc que fa necessària la seva adopció. Passaport digital de producte emergeix com el mecanisme que permet que la informació requerida per l'ESPR s'estructuri, es mantingui i es comparteixi de manera consistent al llarg del cicle de vida del producte.

Gràcies a aquest plantejament, la informació ja no està dispersa entre documents, sistemes interns o bases de dades desconnectades. En canvi, passa a formar part d'una única estructura digital accessible i actualitzable. Això no només facilita el compliment normatiu, sinó que també millora l'eficiència operativa i la comunicació entre els diferents actors de la cadena de valor.

A més, el Passaport digital de producte s'alinea amb altres mesures reguladores que evolucionen juntament amb l'ESPR, com ara restriccions a la destrucció de no solbéns o criteris de sostenibilitat reforçats en la contractació pública. En molts casos, tenir aquesta solució permetrà a les empreses complir múltiples obligacions reglamentàries simultàniament.

Si voleu explorar què és un Passaport de Producte Digital i com funciona amb més detall, podeu llegir el nostre article dedicat al DPP.

La guia per a la implementació de l'ESPR ja està definida. Com mostra el calendari, el reglament s'implementarà progressivament entre el 2024 i el 2029, amb requisits específics que entraran en vigor en diferents moments segons la categoria de producte i el sector. Si bé aquest enfocament gradual dóna a les empreses un cert marge d'adaptació, també deixa una cosa clara: la transició ja ha començat.

Waiting until requirements become mandatory for a specific product category may seem reasonable, but in practice it often leads to rushed decisions, higher implementation costs and limited strategic flexibility. Many of the obligations introduced by the ESPR,  particularly those related to product information, traceability and transparency,  require changes that cannot be implemented overnight.

Preparar-se per al 2026, per tant, significa mirar més enllà dels terminis individuals i comprendre la trajectòria més àmplia establerta per la normativa. Les empreses que comencen aviat poden alinear progressivament els seus processos interns, estructures de dades i infraestructura digital amb els requisits futurs, en lloc de reaccionar-hi sota la pressió del temps.

Més important encara, la preparació primerenca permet a les organitzacions tractar l'ESPR no només com un exercici de compliment, sinó com una oportunitat. En estructurar la informació del producte, millorar la traçabilitat i adoptar eines digitals com el Passaport Digital del Producte, les empreses poden augmentar l'eficiència operativa, enfortir la confiança al llarg de la cadena de valor i posicionar-se per davant dels competidors que retarden l'acció.

El Reglament sobre el disseny ecològic per a productes sostenibles no és només un nou marc legal. És un senyal clar de la direcció en què es mou el mercat europeu i un recordatori que aquells que anticipen canvis normatius estan en millor posició per convertir el compliment normatiu en un avantatge competitiu a llarg termini.